El secret de la longevitat

Aquest secret potser no es troba en els gens.

“Un estudi sobre la salut dels ossos d’una de les persones més velles del món, morta recentment als 114 anys, conclou que no tenia modificacions genètiques que afavorissin la seva longevitat. Els investigadors, dirigits pel professor de la UAB Adolfo Díez Pérez, destaquen l’estil de vida saludable, la dieta mediterrània, el clima moderat i l’activitat física regular com els possibles condicionants de la seva salut excel·lent”

Vegeu la notícia al web de la UAB.

Proteòmica: un nou terme

El País. 30/04/2008

El secret es troba en les proteïnes…

“Mediante la investigación en genómica se ha conseguido secuenciar el genoma de diversos organismos, incluido el ser humano. Pero al igual que un arquitecto o un ingeniero que necesita de albañiles y/u obreros para llevar a cabo sus proyectos, los genes necesitan de las proteínas para poder desarrollar su potencialidad. Por tanto, las proteínas son los obreros de la ingente obra que es el metabolismo celular. Una vez conocidos los genes, los científicos han necesitado saber cuáles son activos y cuándo, cuáles prevalecen sobre otros, cómo se transmite su información, etcétera. Gracias a eminentes científicos como nuestro querido Severo Ochoa, se demostró que la información que está contenida en los genes se traduce en proteínas. Saber qué proteínas hay en cada célula es conocer cómo funciona ésta y cómo se regulan sus genes. Eso nos permite investigar cómo responden las células en determinadas circunstancias de anormalidad; esto es, en situaciones patológicas como en enfermedades generadas por disfunciones o por infecciones por patógenos, en casos de estrés, de envejecimiento, de desarrollo, de nutrición deficiente, y otras. Significa eso que la proteómica nos acerca al verdadero funcionamiento de la célula”.

Veure article de Palma Martínez.

La “dignitat” de les plantes

El Comitè Ètic federal sobre Tecnologia Genètica no-Humana de Suïssa ha emès un informe sobre la dignitat dels éssers vius, especialment de les plantes o del món vegetal. En aquest informe presenten com a conclusions finals:

1. Que els membres del Comitè consideren de forma unànima que el dany arbitrari a les plantes és moralment inadmissible (una acció que inclouria, per exemple, la decapitació de flors que es troben al costat d’una carretera).
2. Per a la majoria de membres la instrumentalització completa de les plantes (com a col·lectiu, espècie o individu) requereix una justificació moral.
3. Per a la majoria, les plantes (com a col·lectiu, espècie o individu) queden excloses per consideracions morals de ser objectes de propietat absoluta. Amb aquesta interpretació, ningú podria tractar les plantes només d’acord amb els seus propis desitjos. Una minoria conclou que no hi hauria límits mentre si fossin propietat.
4. D’acord amb la posició majoritària, no es contradiu la idea de la dignitat dels éssers vius amb la modificació genètica de les plantes, mentre s’asseguri la seva independència (que les capactitats reproductiva i adaptativa quedin assegurades). Els límits socials i ètics a la modificació genètica de plantes poden existir, però no són l’objectiu d’aquesta discussió.
5. Per a la majoria, la justificació ètica de les patents sobre plantes és una qüestió d’ètica social. No inclou la consideració de les plantes en elles mateixes i, per tant, tampoc és objecte d’aquesta discussió. Per a una minoria, les patents sobre plantes és moralment inadmissible i contradiu la dignitat dels éssers vius, especialment les plantes.
6. La modificació genètica de plantes hauria d’incloure sempre, segons la majoria, la conservació i el respecte per la xarxa natural de relacions.
7. Una majoria considera que qualsevol acció que té com a objectiu l’auto-preservació dels humans és justificable moralment, mentre sigui l’adequada i segueixi el principi de precaució.

Consulteu el text complet en pdf

Notícia a la revista Nature

Existeixen mecanismes que apuntalen l’evolució

El País. 23/4/2008

“Los organismos toleran cambios en su genoma mucho más drásticos de lo que se creía posible, un hallazgo que favorece la idea de que hay mecanismos para generar muy rápidamente nuevos caracteres y propiedades, esto es, para evolucionar. Lo demuestran Mark Isalan y Luis Serrano, del Centro para la Regulación Genómica, en Barcelona, que han publicado su trabajo en Nature.”

Article original a Nature

Consultar la notícia