Document sobre la interrupció voluntària de l’embaràs

El Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona ha presentat un document on proposa modificar la regulació actual de l’avortameny (interrupció de l’embaràs). Parteix de la base que: “La regulació vigent sobre la interrupció voluntària de l’embaràs va ser aprovada
al final de la transició política i va semblar que era l’única possible en aquells moments. La introducció del sistema d’indicacions per a la interrupció voluntària de l’embaràs va suposar, aleshores, un avanç; no obstant això, avui, resulta desfasada. Al llarg de la seva trajectòria, aquesta llei s’ha revelat tan necessària que els successius governs ni la van suprimir, ni la van restringir, ni han intentat limitar-ne la interpretació extensiva amb què s’aplica. Tanmateix, les diferents majories parlamentàries no han dut a terme les reformes legislatives necessàries per adequar la norma i el seu contingut als moments actuals. En tractar-se de drets fonamentals de les dones, aquesta inadaptació a la realitat social de
les normes que els desenvolupen equival a restringir-los innecessàriament i a buidar-los de contingut”.

És interessant que el fet que el document reconeix (per fi) obertament que “El confl icte actual deriva de la interpretació extensiva que se’n fa, i que s’accepta, de la indicació terapèutica en el supòsit que concorri un risc greu per a la salut psíquica de l’embarassada, ja que aquesta indicació s’utilitza de tal
manera que de facto inclou —en contra del que estableix la llei— la indicació socioeconòmica”.

I, finalment, “L’enfocament adoptat per aquest Grup d’Opinió parteix de considerar que la discussió pública sobre l’avortament no ha d’introduir criteris propis de concepcions religioses, sobre el bé o la vida ideal, que un mateix vulgui imposar-se voluntàriament, però que mai es poden imposar a altres persones. Això significa que no és possible debatre, deliberar o dialogar sobre temes controvertits en el
camp de la bioètica, com ho és l’avortament, si no s’accepten normativament els valors de cientificitat, laïcitat i pluralisme democràtic”.

Així, des d’aquests punts de partida, el Grup d’Opinió arriba a les següents conclusions:

1. La interrupció voluntària de l’embaràs en els supòsits legalment reconeguts ha de ser considerada i tractada com un acte sanitari més i, en conseqüència, ha de ser assumida per la sanitat pública
2. Cal que es modifi qui la regulació vigent de la interrupció voluntària de l’embaràs promulgant una normativa específi ca en els termes següents:
   1. Durant les 14 primeres setmanes de gestació, la decisió d’interrompre l’embaràs correspon lliurement a la dona
   2. No s’establirà cap termini per dur a terme la interrupció de l’embaràs en els supòsits de:
      1. perill greu per a la salut física i psíquica i per a la vida de la dona
      2. detecció de greus malformacions del fetus o de malalties de la mare que amb molta probabilitat causarien seqüeles greus al fetus
   3. Entre les 14 i les 22 setmanes de gestació es podrà practicar la interrupció voluntària de l’embaràs atenent a les circumstàncies socioeconòmiques desfavorables de la gestant
   4. La indicació que en l’actual legislació permet la interrupció voluntària de l’embaràs en cas de violació, ha de ser substituïda per una norma/protocol que prescrigui a tota dona denunciant l’administració de l’anticoncepció d’emergència, si així ho desitja.
3. El canvi normatiu ha d’anar acompanyat d’una intensa i rigorosa política d’educació sexual i reproductiva, que haurà de ser transversal i permanent, i que inclogui mesures actives que proporcionin accés real als mètodes anticonceptius i a la interrupció de l’embaràs, atenent particularment als grups d’especial vulnerabilitat.
4. En el cas de les dones menors d’edat, en tant que presenten riscos especials, és necessari que:
   1. en la prescripció d’anticonceptius, s’admeti la validesa del consentiment de les adolescents que tenen capacitat per comprendre allò que decideixen
   2. s’adoptin les mesures escaients perquè l’accés als diferents mitjans anticonceptius, inclosa l’anticoncepció d’emergència, sigui real
   3. en els supòsits legals d’interrupció voluntària de l’embaràs, cal admetre la validesa del consentiment de les menors que tenen capacitat per comprendre allò que decideixen i les conseqüències.
5. L’objecció de consciència del personal sanitari té com límit la possibilitat de
   prestació del servei.

Podeu consultar el text sencer del dodument en pdf.